Passa al contingut principal

Maltratada ( Microrrelato en castellano)


Por fin descolgó el teléfono y llamó a la policía. Después de tantos insultos, puñetazos y patadas, decidió denunciarlo. Las lágrimas de Alberto, le habían hecho aceptar siempre sus disculpas.

Helena llamó a la policía por un predictor. Estaba encinta. Los vómitos de la última semana, que asociaba a las palizas, eran por el embarazo. Mientras esperaba contestación, Helena se arrepintió y pensó decírle a Alberto que estaba embarazada. Seguro que aquello le hacía feliz y dejaba de maltratarla.

Alberto interrumpió la espera. Le preguntó que a quién llamaba. Sin permitirle responder, le arrebató el teléfono y escuchó “Unidad de violencia...”. Colgó. Helena intentó defenderse por última vez. Alberto se suicidó tras ver el test de embarazo junto al cadáver.

ELOI POMAR 

Comentaris

  1. ELOI POMAR24 de maig del 2011, a les 19:18

    Per petició popular, ja es poden fer comentaris del meu blog. Gràcies a les més de 1.500 visites.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Devem indignar-nos (català)

Les campanyes electorals multimilion à ri e s del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen . Potser açò justifica l' ajuda desinteressad a de l PP i el PSOE al s bancs i caixes, al r efus a r la llei d 'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. T an se val si t ' 'e mbarguen la casa i continu e s pa gant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als pol ítics? Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “ s i el poder passa ra per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons .” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, é s l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i B
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

POR QUÈ ME GUSTA SER FUTBOLISTA?

Muchos   días   pienso que   los futbolistas   somos   gladiadores   de   un circo   en manos   de millonarios .   Nuestra   función   es hacer   olvidar a  la plebe   trabajadora   la crisis que   vivimos .   Un deporte   del que se habla   más en   prensa   que de cualquier   problema económico ,   de corrupción política ,   de bienestar social ,   de   enseñanza pública , catástrofe   ecológica o   de sanidad .   Estos   pensamientos  me  hacen  odiar   el fútbol , al que   he dedicado   gran parte   de mi vida . Por suerte , los días  como   el de hoy ,  me   hacen recordar   porque amo   tanto  a l fútbol .  En estos momentos ,  puedo sentir   el gran trabajo   de   equipo   de mis   compañeros   y nuestra   SOLIDARIDAD . También   respiro   el   COMPAÑERISMO   y   el   ESFUERZO ,  muy  caros   de   oler   actualmente en la   sociedad   más individualista   y  egoísta   del mundo ,  la capitalista . Otra de las grandezas  del fútbol   es   la capacidad de hacer   FELIZ   a  p
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Una espanyola pel món (microrelat en català)

Després de la cridada dels seus pares felicitant-li l'any nou, va entendre que devia tornar a Oviedo. Encara que a tots els deia que li anava meravellosament a Nova York, no era així. Tot el que li quedava era el seu uniforme de cambrera, els 200$ que va obtindre per tota la seua roba i aquell maleït penjador buit, que furtà per despit del Restaurant la nit que l'acomiadaren. Volia tornar, per no tenia els 800$ del billet. Tampoc se'ls pensava demanar als seus amics ni pares, perquè per ells era una heroïna. I més després d'apareixer en “Espanyols pel Món”. Dos nits en Central Park li bastaren per aconseguir els 600$ per tornar a Espanya. Mai contaria a ningú com els va assolir.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Movie Trailer Videos

Traveling Videos