Passa al contingut principal

¿LOS HIPOPÓTAMOS BEBEN VINO?

Ayer, tuve ante mí, por primera vez, un hipopótamo. Los había visto en documentales de la televisión pero nunca los había sentido de cerca. Qué boca más grande tienen!. El animal permanecía dentro de una balsa de agua de una clínica veterinaria de Valencia. Así, supuse que pertenecía a algún zoo y que le estarían haciendo una revisión. Pero lo que me sorprendió fue que, alrededor del hipo, había 20 garrafas llenas de vino.

-"Los hipopótamos beben vino?" - Le pregunté sorprendido a la veterinaria.

-
"Nos hemos quedado sin narcóticos y hasta mañana no podremos comprar. Por eso hemos traído el vino, por si acaso hiciera falta tranquilizarlo hasta mañana lunes, que nos llegarán más tranquilizantes." - Contestó riéndose la veterinaria.

Martina, la veterinaria, me explicó cómo los hipopótamos podían llegar a ser muy violentos, sobre todo con las personas. Eran animales muy territoriales dentro del agua y por eso había que asegurar su tranquilidad. Mientras Martina me comentaba ilusionada otros rasgos de los hipopótamos, yo ponía cara de atención pero realmente me estaba imaginando lo que pensarían los hipopótamos sobre la violencia de los humanos.

Cuando la veterinaria paró de hablar, le dije en tono jocoso que estaba haciendo con el hipopótamo lo mismo que estábamos sufriendo los españoles. Ella me miró con cara extrañada. Así, tuve que explicarle mi pésimo chiste.


-"Que a los españoles nos están dando vino para tranquilizarnos. Vino tinto del bueno. La Roja, Ferrari, fútbol, ​​F-1, ..."- Le comenté con una sonrisa que buscaba su complicidad y aceptación.


Pero ante su cara de circunstancias y su media sonrisa incómoda, me despedí de ella rápidamente:
-" Bueno, me voy a be(v)er a la Roja. Un placer. Ya vendrá mi hermano David a por el gato esta tarde. Espero que no le deis vino también a nuestro gato."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Devem indignar-nos (català)

Les campanyes electorals multimilion à ri e s del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen . Potser açò justifica l' ajuda desinteressad a de l PP i el PSOE al s bancs i caixes, al r efus a r la llei d 'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. T an se val si t ' 'e mbarguen la casa i continu e s pa gant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als pol ítics? Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “ s i el poder passa ra per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons .” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, é s l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i B

POR QUÈ ME GUSTA SER FUTBOLISTA?

Muchos   días   pienso que   los futbolistas   somos   gladiadores   de   un circo   en manos   de millonarios .   Nuestra   función   es hacer   olvidar a  la plebe   trabajadora   la crisis que   vivimos .   Un deporte   del que se habla   más en   prensa   que de cualquier   problema económico ,   de corrupción política ,   de bienestar social ,   de   enseñanza pública , catástrofe   ecológica o   de sanidad .   Estos   pensamientos  me  hacen  odiar   el fútbol , al que   he dedicado   gran parte   de mi vida . Por suerte , los días  como   el de hoy ,  me   hacen recordar   porque amo   tanto  a l fútbol .  En estos momentos ,  puedo sentir   el gran trabajo   de   equipo   de mis   compañeros   y nuestra   SOLIDARIDAD . También   respiro   el   COMPAÑERISMO   y   el   ESFUERZO ,  muy  caros   de   oler   actualmente en la   sociedad   más individualista   y  egoísta   del mundo ,  la capitalista . Otra de las grandezas  del fútbol   es   la capacidad de hacer   FELIZ   a  p

Una espanyola pel món (microrelat en català)

Després de la cridada dels seus pares felicitant-li l'any nou, va entendre que devia tornar a Oviedo. Encara que a tots els deia que li anava meravellosament a Nova York, no era així. Tot el que li quedava era el seu uniforme de cambrera, els 200$ que va obtindre per tota la seua roba i aquell maleït penjador buit, que furtà per despit del Restaurant la nit que l'acomiadaren. Volia tornar, per no tenia els 800$ del billet. Tampoc se'ls pensava demanar als seus amics ni pares, perquè per ells era una heroïna. I més després d'apareixer en “Espanyols pel Món”. Dos nits en Central Park li bastaren per aconseguir els 600$ per tornar a Espanya. Mai contaria a ningú com els va assolir.

Movie Trailer Videos

Traveling Videos