ELOI POMAR TIMONER

Després de la cridada dels seus pares felicitant-li l'any nou, va entendre que devia tornar a Oviedo. Encara que a tots els deia que li anava meravellosament a Nova York, no era així. Tot el que li quedava era el seu uniforme de cambrera, els 200$ que va obtindre per tota la seua roba i aquell maleït penjador buit, que furtà per despit del Restaurant la nit que l'acomiadaren. Volia tornar, per no tenia els 800$ del billet. Tampoc se'ls pensava demanar als seus amics ni pares, perquè per ells era una heroïna. I més després d'apareixer en “Espanyols pel Món”. Dos nits en Central Park li bastaren per aconseguir els 600$ per tornar a Espanya. Mai contaria a ningú com els va assolir.

Despenjà per fi el telèfon i va cridar a la policia. Després de centenars d'insults, punyades i potades, va decidir denunciar-lo. Les llàgrimes d'Albert, la feien acceptar sempre les seues excuses. Helena va cridar a la policia per un predictor. Estava prenyada. Els boçats de l'última setmana, que associava a les pallisses, eren per l'embaràs. Mentre hi esperava la contestació, penedint-se,  Helena va pensar dir a Albert que estava embarassada. Segur que això el feia feliç i deixava de maltractar-la. Albert va interrompre l'espera. Li va preguntar que a qui cridava. Sense resposta, li va prendre el telèfon i escoltà  “Unitat de violència...”. Va penjar. Helena va intentar defensar-se per darrera vegada. Albert es va  suïcidar després de veure el test d'embaràs junt al cadàver. ELOI POMAR 

Por fin descolgó el teléfono y llamó a la policía. Después de tantos insultos, puñetazos y patadas, decidió denunciarlo. Las lágrimas de Alberto, le habían hecho aceptar siempre sus disculpas. Helena llamó a la policía por un predictor. Estaba encinta. Los vómitos de la última semana, que asociaba a las palizas, eran por el embarazo. Mientras esperaba contestación, Helena se arrepintió y pensó decírle a Alberto que estaba embarazada. Seguro que aquello le hacía feliz y dejaba de maltratarla. Alberto interrumpió la espera. Le preguntó que a quién llamaba. Sin permitirle responder, le arrebató el teléfono y escuchó “Unidad de violencia...”. Colgó. Helena intentó defenderse por última vez. Alberto se suicidó tras ver el test de embarazo junto al cadáver. ELOI POMAR 

Tras la llamada de sus padres felicitándole el año nuevo,entendió que debía volver a Oviedo. Aunque a todos les decía que le iba estupendamente en Nueva York, no era así. Todo lo que le quedaba era su uniforme de camarera, los 200$ que obtuvo por toda su ropa y aquel perchero vacío, que robó por despecho del Restaurante la noche que la despidieron. Quería volver, pero no tenía los 800$ del billete. Tampoco pensaba pedírselo a sus amigos ni padres, porque para ellos era una heroina. Y más después de aparecer en “Españoles por el Mundo”. Dos noches en Central Park le bastaron para conseguir los 600$ para volver. Nunca contaría a nadie como los logró. ELOI POMAR

Popular Party (PP) and Spanish Socialist Worker's Party (PSOE) always pay multi-million dollar campaign with much borrowed money and with many favors too, which they must return. Probably this fact justifies why PP and PSOE selflessly help banks, for exemple when they defeated the mortgages's law (to delivery the house to cancell the unpaid mortgage). The banks didn't suit this law. Who cares if banks seize your home but you must continue paying it the mortgage although you have already  lost your house. Because who are you to the banks or the politicians? More than two centuries ago, Thomas Jefferson said "if the power passed through the hands of the banks or the corporations, the democratic experiment would be over. We would have a form of absolutism worse than those who had fought against the settlers". In Spain, someone doesn't know who are the bosses. We are quite suit who governs here. Thus, it's time to put an end to the tyranny of the banks and th

L a s campa ñas electoral e s multimil l ion a ri a s del PP-PSOE s e pagan con mucho dinero y con otros tantos favores , que desp ués se deben devolver . Probablemente, esto justifica la ayuda desinteresad a de l PP y d el PSOE a l o s banc o s y ca jas de ahorro , al rechazar la l ey d e entrega d e viviendas p a r a saldar la hipoteca. A l o s banc o s no l e s conven í a. Que más da si a ti t e e mbarg a n la casa y continú a s pa gan do la hipoteca s i n ya tenerla , p o rque qui én eres t ú p ara l o s banc o s o p a r a lo s pol ític o s? Hace más de dos s iglos , Thomas Jefferson expresó “ s i el poder pasa ra p o r man o s de l a s enti dade s banc a ri a s y l a s corporacion e s del diner o , e l experiment o democr á t i c o s e ha bría acaba do . T e ndrí amos una forma d e absolutism o pe or que aquella contra la que ha bían lu chado l o s colon o s .” En Espa ña , alg uién du d a de qui én man d a aquí ? Nos otros , lo ten e m os clar o .

Les campanyes electorals multimilion à ri e s del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen . Potser açò justifica l' ajuda desinteressad a de l PP i el PSOE al s bancs i caixes, al r efus a r la llei d 'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. T an se val si t ' 'e mbarguen la casa i continu e s pa gant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als pol ítics? Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “ s i el poder passa ra per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons .” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, é s l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i B

It's disgusting that the biggest parties of Spain, Popular Party (PP) and Socialist Party (PSOE), they seem more concerned with issues of corruption discredited that to reduce the number of unemployed. The most disheartening thing is to see their ineffective policies to overcome the crisis, which led us to have nearly  5,000,000 unemployed in Spain and more than 500,000 in Valencian Country. The PSOE had initially decided to fight the crisis by increasing public spending to create jobs and pay subsidies to the unemployed. Subsequently, PSOE has made a shift to neoliberalism, cutting public investment and privatization of profitable public enterprises to raise capital.They have also increased indirect taxes such as VAT and they donated money to the banks without any compensation. The consequences all know, more than 21% of Unemployment. The proposals of the Popular Party are equal or more worrying than the Socialist Party's proposals. For PP, the whole crisis is the