Les campanyes electorals multimilionàries del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen. Potser açò justifica l'ajuda desinteressada del PP i el PSOE als bancs i caixes, al refusar la llei d'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. Tan se val si t''embarguen la casa i continues pagant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als polítics?
Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “si el poder passara per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons.” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, és l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i Barcelona. Ara, és el torn de la teua ciutat o poble.
El moviment "indigneu-vos” lluita contra els governs autonòmics, municipals i estatals que retallen les inversions públiques i que permeten que les grans empreses usen l'excusa de la crisi per a acomiadar a treballadors. Clar exemple és Telefònica, la qual va anunciar tranquil·lament que acomiadara al 20% dels seus treballadors a Espanya, 6.400 persones, mentre ha repartit alhora 450 milions d'euros de benefici entre els seus directius. Indignant.
Aturats (que és quasi el mateix que dir jove a Espanya), dones, gais, nouvinguts, pensionistes, estudiants, treballadors, xicotets empresaris, professionals liberals,... nosaltres som els grans afectats d'aquesta crisi i els únics que la paguem. Els bancs i els grans empresaris només pensen en augmentar ingressos cada any. Per a ells, guanyar menys diners que l'any passat és perdre diners i la justificació per a fer fóra a milers de treballadors i dur-se a l'estranger les fàbriques. Això, per a ells, és la globalització. Per a mi, fer això és de ser un psicòpata.
Tot aquell partit o persona que no lluita i s'indigna contra aquesta injustícia neoliberal és còmplice d'ella. Sant Agustí, gens revolucionari, va dir que l'esperança va tindre dos filles meravelloses a la capsa de Pandora, la ira i el valor. La ira per com són les coses i el valor per a canviar-les. Amb el vot, tu i jo podem canviar-les.
ELOI POMAR TIMONER (Historiador econòmic)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada