ELOI POMAR TIMONER

Ahir, vaig tindre davant meu, per primera vegada, un hipopòtam. Els havia vist en documentals de la televisió però mai els havia sentit de prop. Quina boca més gran tenen!. L'animal romania dins d'una bassa d'aigua d'una clínica veterinària de València. Així, vaig suposar que pertanyia a algun zoo i que estarien fent-li una revisió. Però el que em va sobtar fou que, al voltant de l'hipo, hi havia 20 marraixes plenes de vi. -"Els hipopòtams beuen vi? "- Li vaig preguntar sorprès a la veterinària. - "Ens hem quedat sense narcòtics  i fins demà no podrem comprar-ne. Per això hem portat el vi, per si de cas fera falta tranquil·litzar-lo  fins demà dilluns que ens  duran més tranquil·litzants. "- Contestà rient-se la veterinària. Martina, la veterinària, em va explicar com els hipopòtams podien arribar a ser molt violents, sobretot amb les persones. Eren animals molt territorials dins de l'aigua i per això calia assegurar la seua tranquil·...

La crisi va arribar al corral. Menys menjar per a les gallines, porcs i conills que barallaven entre si per assolir les miquetes que els llançava l'amo. Tots domesticats, cap es queixava per a no rebre una puntada d'ell o un mos del seu fidel gos d'atura. Els famolencs gossos de caça observaven també la seua ració minvar mentre la panxa de l'amo augmentava. Ells podien aconseguir el seu propi menjar però únicament en llibertat. Així, tancats, sols esperaven amb impaciència el dia de caça per a poder gaudir de la natura i assaborir temporalment la presa, mentre la duien a l'amo entre les dents. Tres dels gossos de caça escaparen per un forat del corral. Un d'ells va morir atropellat el primer dia en la carretera. Els altres dos trobaren un bosc plagat de llebres. Els sonava el lloc perquè estava prop d'on caçava el seu amo. No sé per quant de temps però, eixe dia, visqueren feliços i lliures.

Els veterans li contaven mil històries de lluitar amb honor. Hansel estava il·lusionadíssim per ser un dels triats. Només seleccionaven als més forts per ser alimentats i entrenats fora del recinte. Per contra, la seua germana Gretel plorava explicant-li com elles vivien encadenades i tancades amb l'únic objectiu d'alletar als fills dels amos. Arribà el gran dia. Un home, que no era el seu amo, va fer alguna cosa estranya al cap de Hansel. Després, tot fosc i en silenci. Ell, desorientat pel soroll i la calor, envestí només obrir-se la porta però no encertava. Alguna cosa estranya passava. No podia defensar-se davant eixe insignificant moniato de roig. Esclat d'aplaudiments cada vegada que ferien al brau Hansel al llom. Agonitzant després de l'espassada, Hansel va morir per la puntella. Li tallaren les orelles, la cua i el rossegaren per terra amb molt d'art i entre ovacions. La seua germana Gretel va morir electrocutada i trossejada en hamburgueses també amb ...

Sonava “Volver” de Gardel mentre Conxa feia l es malet es per tornar a València. Casualitat, pens à . Vint anys no són res però, i seixanta ? Ni bons a mics ni amigues, ni mala família, ningú la rebria ja a l'aeroport. Va fugir de la boira de l'Espanya franquista cap a la llum de París. Tants anys com a mestra de literatura m oderna a la Sorbona, l'havien absorbit totalment . No li quedava res a València, excepte una cosa. L a seua ànima estava aferrada a un sentiment que la forçava a tornar-hi abans de morir . Una esperança humil pervivia a l seu cor i memòria des de xiquet a. Només li restava trobar e ls cadàvers de s o s pare s, afusellat s a Paterna el 5 d'abril de 194 1 .

Semblava carnestoltes, tot el món portava màscares meravelloses llevat dels xiquets. Podia entreveure que els ulls dels meus companys i amics només em miraven a mi. M'observaven amoïnats perquè no duia carassa. Sense la màscara, jo era diferent. Un estrany. Què feia jo enmig d'ells? Em sentia buit envoltat de gent que evitava mostrar el seu rostre i feia veure que en tenia altre. La màscara no els deixava gaudir ni de les carícies, ni de les besades per por a les galtades. Vull aspirar a ser feliç i no únicament semblar feliç. Els sentiments i les reflexions substituiran als interessos i a la incoherència. Així, m'embarque per cercar una illa on trobar-me i oblidar les màscares per sempre.