Sonava “Volver” de Gardel mentre Conxa feia les maletes per tornar a València. Casualitat, pensà. Vint anys no són res però, i seixanta? Ni bons amics ni amigues, ni mala família, ningú la rebria ja a l'aeroport.
Va fugir de la boira de l'Espanya franquista cap a la llum de París. Tants anys com a mestra de literatura moderna a la Sorbona, l'havien absorbit totalment. No li quedava res a València, excepte una cosa.
La seua ànima estava aferrada a un sentiment que la forçava a tornar-hi abans de morir. Una esperança humil pervivia al seu cor i memòria des de xiqueta. Només li restava trobar els cadàvers de sos pares, afusellats a Paterna el 5 d'abril de 1941.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada