La crisi va arribar al corral. Menys menjar per a les gallines, porcs i conills que barallaven entre si per assolir les miquetes que els llançava l'amo. Tots domesticats, cap es queixava per a no rebre una puntada d'ell o un mos del seu fidel gos d'atura.
Els famolencs gossos de caça observaven també la seua ració minvar mentre la panxa de l'amo augmentava. Ells podien aconseguir el seu propi menjar però únicament en llibertat. Així, tancats, sols esperaven amb impaciència el dia de caça per a poder gaudir de la natura i assaborir temporalment la presa, mentre la duien a l'amo entre les dents.
Tres dels gossos de caça escaparen per un forat del corral. Un d'ells va morir atropellat el primer dia en la carretera. Els altres dos trobaren un bosc plagat de llebres. Els sonava el lloc perquè estava prop d'on caçava el seu amo. No sé per quant de temps però, eixe dia, visqueren feliços i lliures.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada