SOMNIS FUGITS
Com sempre fugiran,
una volta més no vindran.
Lent alce mon cos
però els somnis igual se'n van.
La nit és llur cau.
Desertors mai vençuts,
s’esvaeixen amb l’albir
com covards imbatuts.
Com sempre fugiran,
una volta més no romandran.
Llurs segons en la memòria
en utopies sobreviuran.
Desperteu els somnis,
porteu-los a la vida.
No permeteu que el món oníric
acabe quan naix el dia.
La utopia els vol fer seus,
com també la voluntat dels rebels.
Així, els somnis fugen per por
a morir al convertir-se en fets.
ELOI POMAR i TIMONER.
ELOI POMAR i TIMONER.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada