Molts dies pense que els futbolistes som gladiadors d'un circ en mans de milionaris. La nostra funció és fer oblidar a la plebs treballadora la crisi que vivim. Un esport del que es parla més en premsa que de qualsevol problema econòmic, de corrupció política, de benestar social, d'ensenyament públic, catàstrofe ecològica o de sanitat. Eixos pensaments en fan odiar el futbol, al que he dedicat gran part de la meua vida.
Per sort, els dies com el d'avui, em fan recordar perquè estime tant el futbol. En aquests moments, puc sentir el gran treball d'equip dels meus companys i la nostra SOLIDARITAT. També respire el COMPANYERISME i l'ESFORÇ, molt cars d'oldre actualment a la societat més individualista i egoísta del món, la capitalista.
Altra de les grandeses del futbol és la capacitat de fer FELIÇ persones que han aparcat els seus problemes durant 90 minuts. Això si, espere que només siguen 90 MINUTS per a carregar piles. Evadir-nos d'una realitat tan malaltíssa i injusta com l'actual, només ens portarà més infelicitat.
Jo tinc un COMPROMÍS amb les persones que estime. Vull mantindre l'esperança d'assolir una societat justa. On la solidaritat, l'esforç, el companyerisme i el treball en equip siguen habituals en el tracte diari entre la gent.
En el futbol, hi ha moltíssims exemples dolents, no cal més que recordar xafades o agressions recents. Però jo em quede amb eixos detalls que m'inspiren per defensar que, els que no tenim res o tenim poc, pugam VIURE DIGNAMENT.
Avui estic content de ser futbolista. Espere que tu també estigues content amb el que fas.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada