Passa al contingut principal

ELS HIPOPÒTAMS BEUEN VI?

Ahir, vaig tindre davant meu, per primera vegada, un hipopòtam. Els havia vist en documentals de la televisió però mai els havia sentit de prop. Quina boca més gran tenen!. L'animal romania dins d'una bassa d'aigua d'una clínica veterinària de València. Així, vaig suposar que pertanyia a algun zoo i que estarien fent-li una revisió. Però el que em va sobtar fou que, al voltant de l'hipo, hi havia 20 marraixes plenes de vi.

-"Els hipopòtams beuen vi?"- Li vaig preguntar sorprès a la veterinària.

-"Ens hem quedat sense narcòtics  i fins demà no podrem comprar-ne. Per això hem portat el vi, per si de cas fera falta tranquil·litzar-lo  fins demà dilluns que ens  duran més tranquil·litzants."- Contestà rient-se la veterinària.

Martina, la veterinària, em va explicar com els hipopòtams podien arribar a ser molt violents, sobretot amb les persones. Eren animals molt territorials dins de l'aigua i per això calia assegurar la seua tranquil·litat. Mentre Martina em comentava il·lusionada altres trets dels hipopòtams, jo posava cara d'atenció però realment  m'estava imaginant el que pensarien els hipopòtams sobre la violència dels humans.


Quan la veterinària va parar de xarrar, li vaig dir en to jocós que estava fent amb l'hipopòtam el mateix que estàvem patint els espanyols. Ella em va mirar amb cara estranyada. Així, vaig haver d'explicar-li el meu pèssim acudit. 



-"Que als espanyols ens estan donant vi per tranquil·litzar-nos.Vi roig del bo. La Roja, Ferrari, futbol, F-1,... "
- Li vaig comentar amb un somriure que buscava la seua complicitat i acceptació.


Però davant la seua cara de circumstàncies i un mig somriure incòmode, em vaig acomiadar d'ella  ràpidament:
-" Bé, me'n vaig a b(v)eure la Roja. Un plaer.Ja vindrà el meu germà David a pel gat aquesta vesprada. Espere que no li doneu vi també al nostre gat. "

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dropshipping: tiendas virtuales por poco dinero

El ecosistema de las tiendas online ya no es el que era. Probablemente, el usuario o cliente no ha notado nada distinto en sus compras por internet. Pero los emprendedores del e-business saben que es más fàcil que nunca montar tu punto de venta virtual con una inversión mínima. Las naves, almacenes o tiendas físicas con stock de productos ya no son necesarias para montar tu negocio en la red. La fuerte inversión inicial, que requería la compra de productos y el pago de alquileres de locales, se acabó . Si quisiéramos montar una tienda online de grifos, por ejemplo.  Hablaríamos con un fabricante o distribuidor de grifos, le pediríamos su catálogo y acordaríamos venderlos en nuestra tienda online. El cliente recibiría el producto, ya fuera el envío a cargo del fabricante/distribuidor o por nuestra cuenta. Así pues, ya estaríamos inmersos el Dropshipping. La clave del DropShipping como modelo de negocio es montar muchas tiendas buscando micronichos de ...

Devem indignar-nos (català)

Les campanyes electorals multimilion à ri e s del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen . Potser açò justifica l' ajuda desinteressad a de l PP i el PSOE al s bancs i caixes, al r efus a r la llei d 'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. T an se val si t ' 'e mbarguen la casa i continu e s pa gant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als pol ítics? Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “ s i el poder passa ra per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons .” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, é s l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i B...

GRACIAS CHAVELA (poema en castellano)-Eloi Pomar

GRACIAS CHAVELA ELOI POMAR TIMONER Poco a poco, se me llenan los ojos de llanto. Qué bonito es llorar las lunas con tu canto. Poco a poco, me acompañaste en mi vida, en los sueños rotos y en los amores que sentía. Ya te fuiste, “cuatacha”, donde nadie te juzgue. Donde tu poncho rojo se manche de azufre. Ya te fugaste a vivir de nuevo con Frida, volviste a los brazos de tu amiga perdida. No te prometo, alguna noche que te tenga lejos, que no sufra o extrañe todos tus versos pues nomás nos queda tu voz, llorona maldita. Ya beberemos, allà abajo, juntos un par de tequilas. Ahorita, gracias a ti cada noche será noche de bodas y el corazón nunca se pasará de moda. Gracias a la Vargas, Macorina nos pondrá aquí la mano y tal vez, sólo tal vez, nuestros sueños ya no acabarán amargos.

Movie Trailer Videos

Traveling Videos