Ahir, vaig tindre davant meu, per primera vegada, un hipopòtam. Els havia vist en documentals de la televisió però mai els havia sentit de prop. Quina boca més gran tenen!. L'animal romania dins d'una bassa d'aigua d'una clínica veterinària de València. Així, vaig suposar que pertanyia a algun zoo i que estarien fent-li una revisió. Però el que em va sobtar fou que, al voltant de l'hipo, hi havia 20 marraixes plenes de vi.
-"Els hipopòtams beuen vi?"- Li vaig preguntar sorprès a la veterinària.
-"Ens hem quedat sense narcòtics i fins demà no podrem comprar-ne. Per això hem portat el vi, per si de cas fera falta tranquil·litzar-lo fins demà dilluns que ens duran més tranquil·litzants."- Contestà rient-se la veterinària.
Martina, la veterinària, em va explicar com els hipopòtams podien arribar a ser molt violents, sobretot amb les persones. Eren animals molt territorials dins de l'aigua i per això calia assegurar la seua tranquil·litat. Mentre Martina em comentava il·lusionada altres trets dels hipopòtams, jo posava cara d'atenció però realment m'estava imaginant el que pensarien els hipopòtams sobre la violència dels humans.
Quan la veterinària va parar de xarrar, li vaig dir en to jocós que estava fent amb l'hipopòtam el mateix que estàvem patint els espanyols. Ella em va mirar amb cara estranyada. Així, vaig haver d'explicar-li el meu pèssim acudit.
-"Que als espanyols ens estan donant vi per tranquil·litzar-nos.Vi roig del bo. La Roja, Ferrari, futbol, F-1,... "
- Li vaig comentar amb un somriure que buscava la seua complicitat i acceptació.
Però davant la seua cara de circumstàncies i un mig somriure incòmode, em vaig acomiadar d'ella ràpidament:
-" Bé, me'n vaig a b(v)eure la Roja. Un plaer.Ja vindrà el meu germà David a pel gat aquesta vesprada. Espere que no li doneu vi també al nostre gat. "
-"Els hipopòtams beuen vi?"- Li vaig preguntar sorprès a la veterinària.
-"Ens hem quedat sense narcòtics i fins demà no podrem comprar-ne. Per això hem portat el vi, per si de cas fera falta tranquil·litzar-lo fins demà dilluns que ens duran més tranquil·litzants."- Contestà rient-se la veterinària.
Martina, la veterinària, em va explicar com els hipopòtams podien arribar a ser molt violents, sobretot amb les persones. Eren animals molt territorials dins de l'aigua i per això calia assegurar la seua tranquil·litat. Mentre Martina em comentava il·lusionada altres trets dels hipopòtams, jo posava cara d'atenció però realment m'estava imaginant el que pensarien els hipopòtams sobre la violència dels humans.
Quan la veterinària va parar de xarrar, li vaig dir en to jocós que estava fent amb l'hipopòtam el mateix que estàvem patint els espanyols. Ella em va mirar amb cara estranyada. Així, vaig haver d'explicar-li el meu pèssim acudit.
-"Que als espanyols ens estan donant vi per tranquil·litzar-nos.Vi roig del bo. La Roja, Ferrari, futbol, F-1,... "
- Li vaig comentar amb un somriure que buscava la seua complicitat i acceptació.
Però davant la seua cara de circumstàncies i un mig somriure incòmode, em vaig acomiadar d'ella ràpidament:
-" Bé, me'n vaig a b(v)eure la Roja. Un plaer.Ja vindrà el meu germà David a pel gat aquesta vesprada. Espere que no li doneu vi també al nostre gat. "
Comentaris