ELOI POMAR TIMONER

Many   days I think   the soccer players   are   gladiators in   the circus   in the hands   of millionaires.   Our role   is to make   the populace   forget   the  crisis that we are   working .   A   sport that   is more talk   in the press  than any   economic problem,  political corruption,   social   welfare ,  public education ,   health   or   environmental catastrophe .  These  thoughts make me  hate   football, although   I have   devoted much of   my life. Luckily , the days  like today , I  do   remember because   it considers both the   football.   Right now,   I can feel the   great teamwork   of my colleagues and   our solidarity.   FELLOWSHIP   also   breathe   and effort,   very expensive   to smell   in society today ...

Muchos   días   pienso que   los futbolistas   somos   gladiadores   de   un circo   en manos   de millonarios .   Nuestra   función   es hacer   olvidar a  la plebe   trabajadora   la crisis que   vivimos .   Un deporte   del que se habla   más en   prensa   que de cualquier   problema económico ,   de corrupción política ,   de bienestar social ,   de   enseñanza pública , catástrofe   ecológica o   de sanidad .   Estos   pensamientos  me  hacen  odiar   el fútbol , al que   he dedicado   gran parte   de mi vida . Por suerte , los días  como   el de hoy ,  me   hacen recordar   porque amo   tanto  a l fútbol .  En estos momentos ,  puedo sentir   el gran trabajo   de   equipo   de mis   compañeros   y nuestra   SOLIDA...

Molts dies pense que els futbolistes som gladiadors d'un circ en mans de milionaris. La nostra funció és fer oblidar a la plebs treballadora  la crisi que vivim. Un esport del que es parla més en premsa que de qualsevol problema econòmic, de corrupció política, de benestar social, d'ensenyament públic, catàstrofe ecològica o de sanitat. Eixos pensaments en fan odiar el futbol, al que he dedicat gran part de la meua vida. Per sort, els dies com el d'avui, em fan recordar perquè estime tant el futbol. En aquests moments, puc sentir el gran treball d'equip dels meus companys i la nostra SOLIDARITAT. També respire el COMPANYERISME i l'ESFORÇ, molt cars d'oldre actualment a la societat més individualista i egoísta del món, la capitalista. Altra de les grandeses del futbol és la capacitat de fer FELIÇ persones que han aparcat els seus problemes durant 90 minuts. Això si, espere que només siguen 90 MINUTS per a carregar piles. Evadir-nos d'una realitat tan malalt...

S UEÑOS HUÍDOS ( SOMNIS FUGITS, poema original en catalán) Como siempre huirán, una vez más no vendrán. Lento levanto mi cuerpo pero mis sueños igual se van. La noche es su guarida. Desertores nunca vencidos, se desvanecen con el amanecer como cobardes imbatidos. Como siempre huirán, una vez más no permanecerán. Sus segundos en la memoria en utopías sobrevivirán. Despertad a los sueños, traedlos a la vida. No permitáis que el mundo onírico acabe cuando nazca el día. La utopía los quiere hacer suyos, también la voluntad de los insurrectos. Así, los sueños huyen  por miedo a morir al convertirse en hechos. ELOI POMAR i TIMONER

SOMNIS FUGITS Com sempre fugiran, una volta més no vindran. Lent alce mon cos però els somnis igual se'n van. La nit és llur cau. Desertors mai vençuts, s’esvaeixen amb l’albir com covards imbatuts. Com sempre fugiran, una volta més no romandran. Llurs segons en la memòria en utopies sobreviuran. Desperteu els somnis, porteu-los a la vida. No permeteu que el món oníric acabe quan naix el dia. La utopia els vol fer seus, com també la voluntat dels rebels. Així, els somnis  fugen per por a morir al convertir-se en fets. ELOI POMAR i TIMONER.

La crisis llegó al corral. Menos comida para las gallinas, cerdos y conejos que luchaban entre si por alcanzar las migajas que les lanzaba el amo. Todos domesticados, ninguno se quejaba para no recibir una patada de él o un mordisco de su fiel perro pastor. Los hambrientos perros de caza observaban también su ración menguar mientras la panza del amo aumentaba. Ellos podían lograr su propia comida pero únicamente en libertad. Así, encerrados, tan sólo esperaban con impaciencia el dia de caza para poder disfrutar de la naturaleza y saborear temporalmente la presa, mientras la llevaban al amo entre los dientes. Tres de los perros de caza escaparon por un agujero del corral. Uno de ellos  murió atropellado el primer día en la carretera.  Los otros dos encontraron un bosque plagado de liebres. Les sonaba el lugar porque estaba cerca de donde cazaba su amo. No sé por cuanto tiempo pero, ese día, vivieron felices y libres.

La crisi va arribar al corral. Menys menjar per a les gallines, porcs i conills que barallaven entre si per assolir les miquetes que els llançava l'amo. Tots domesticats, cap es queixava per a no rebre una puntada d'ell o un mos del seu fidel gos d'atura. Els famolencs gossos de caça observaven també la seua ració minvar mentre la panxa de l'amo augmentava. Ells podien aconseguir el seu propi menjar però únicament en llibertat. Així, tancats, sols esperaven amb impaciència el dia de caça per a poder gaudir de la natura i assaborir temporalment la presa, mentre la duien a l'amo entre les dents. Tres dels gossos de caça escaparen per un forat del corral. Un d'ells va morir atropellat el primer dia en la carretera. Els altres dos trobaren un bosc plagat de llebres. Els sonava el lloc perquè estava prop d'on caçava el seu amo. No sé per quant de temps però, eixe dia, visqueren feliços i lliures.